Saber debatre sobre un tema controvertit ens pot fer evitar que un simple intercanvi d'opinions ens faci caure en un conflicte amb conseqüències imprevisibles o no desitjables.

Per això, a Filosofia estem aprenent a organitzar-nos per poder debatre respectant l'ordre i el torn de paraula dels altres. Oferint arguments basats en fonts fiables i no en emocions o creences personals sense fonaments

Aquesta vegada hem començat la nostra visita per les restes del teatre i del fòrum de la colònia; després, hem pogut admirar l’urbanisme que lluïa Tàrraco al s. II dC, gràcies a una gran maqueta que es conserva a l'Antiga Audiència, a la Plaça del Pallol. Després d’admirar les pedres ciclòpies de part del recorregut de les muralles, hem visitat les restes del gran circ que travessava la ciutat i, finalment, hem acabat la nostra visita a l'amfiteatre, les restes del qual ja justifiquen, per elles mateixes, que Tàrraco hagi estat declarada per la UNESCO patrimoni de la humanitat

El proppassat divendres els alumnes de 4t d'ESO i 1r de batxillerat van anar al Teatre Joventut a veure El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai.

 

Aquesta obra, que explica uns fets reals, ens transporta a l'any 1934 a l'escola d'un petit poble de Burgos on acaba d'arribar un nou mestre que canviarà la vida dels seus alumnes. Enmig de la misèria, l'aïllament i la falta de recursos d'un petita escola rural, el mestre Antoni Benaiges somia un futur millor pels seus alumnes. Es busca la vida per aconseguir una impremta per a l'escola i comença a editar una revista amb els escrits dels seus alumnes, fins i tot els dels més petits. Una d'aquestes revistes està dedicada al mar: els alumnes descriuen el mar sense haver-lo vist mai i, sense adonar-se'n, acaben fent poesia. L'any 1936, Antoni Benaiges, que era català, va prometre als seus alumnes que els portaria a veure el mar aquell estiu, a la seva casa natal. Però al juliol esclata la Guerra Civil i aquell món que somiaven, desapareix... L'obra, a més de tenir un final colpidor que ens recorda el passat del nostre país, és sobretot una reflexió sobre l'educació com a eina per transformar el món i somiar amb un futur millor. 

 

 Ha estat emotiu, la veritat!

El passat divendres 25 de novembre es va celebrar a tot el món el dia per l’eliminació de la violència contra la dona. Amb aquest motiu, la comissió de gènere de l’Institut va organitzar una jornada de reflexió adreçada a tot l’alumnat de l’ESO del centre. Durant dues hores, i per cursos, tots els i les estudiants van participar en dos tallers organitzats a diferents espais, el primer a la biblioteca i el segon al gimnàs.

El primer taller, el que va tenir lloc a la biblioteca, tenia com a objectiu que els estudiants reflexionessin sobre els tipus de violència que, encara que no comportin una agressió física, al cap i a la fi també ho són. Per aconseguir-ho, s’hi va projectar una selecció de fragments del monòleg “No sólo duelen los golpes”, de Pamela Palenciano, en què l’autora reflexiona sobre aquests tipus de violència, tot explicant la seva pròpia història. A continuació, els nois i noies feien les seves aportacions sobre allò que havien sentit.

El segon taller tenia un objectiu una mica diferent: reflexionar sobre l’estereotip d’agressor masclista, i fer als alumnes plantejar-se la seva veracitat, així com enfrontar-los a una altra reflexió, en aquest cas sobre el patiment del propi agressor. S’hi van projectar fragments de la pel·lícula “A better man”, s’hi van proposar escenes de joc de rols improvisades pel propi alumnat, s’hi va debatre…

Una jornada intensa, diferent i molt participativa, que esperem quedi per la reflexió individual de tots nosaltres.