Evolució climàtica a Catalunya (1950-2020)
La situació i varietat geogràfica de Catalunya fan que tingui una extraordinaria diversitat climàtica. Aquesta gran diversitat climàtica ve determinada bàsicament per la dinàmica general atmosfèrica i per les condicions geogràfiques del territori. Els principals trets climàtics són però propis del clima mediterrani, d'estiu càlid i sec i temperatura temperada i moderadament humit la resta de l'any —amb pluviometria molt irregular—. La seva posició geogràfica fa també que l'hivern no sigui, en general, plujós —pel fet de quedar lluny dels temporals atlàntics—.Zones climàtiques de Catalunya
A Catalunya es consideren les següents zones climàtiques:| Zona climàtica | Precipitació (mm) | Règim-pluviomètric | T °C | ∆ T °C |
|---|---|---|---|---|
| Oceànic (Atlàntic) - Val d'Aràn | 900-1100 | Equilibrat | 6-10 | 13-15 |
| Mediterrani pirinenc oriental | 1000-1200 | Màxim a l'estiu i mínim a l'hivern | 3-9 | 13-16 |
| Mediterrani pirinenc occidental | 1000-1300 | Màxim a l'estiu i mínim a l'hivern | 2-9 | 13-16 |
| Mediterrani prepirinenc oriental | 850-1100 | Màxim a l'estiu o a la primavera i mínim a l'hivern | 9-12 | 16-19 |
| Mediterrani prepirinenc central | 750-1000 | Màxim a l'estiu o a la primavera i mínim a l'hivern | 9-12 | 16-19 |
| Mediterrani prepirinenc occidental | 650-900 | Màxim a l'estiu o a la primavera i mínim a l'hivern | 9-12 | 16-19 |
| Mediterrani continental oriental (humit) | 700-850 | Mínim a l'hivern | 11-13 | 17-20 |
| Mediterrani continental central (subhumit) | 550-700 | Mínim a l'hivern | 12-14 | 17-20 |
| Mediterrani continental occidental (sec) | 350-550 | Màxims equinoccials | 12-14 | 17-20 |
| Mediterrani prelitoral nord | 750-1000 | Màxims equinoccials | 14-15 | 15-18 |
| Mediterrani prelitoral central | 600-900 | Màxim a la tardor | 11-15 | 15-18 |
| Mediterrani prelitoral sud | 600-800 | Màxims equinoccials | 12-14 | 15-18 |
| Mediterrani litoral nord | 550-750 | Màxim a la tardor | 14.5-16 | 14-15 |
| Mediterrani litoral central | 550-700 | Màxim a la tardor | 14.5-16.5 | 14-15 |
| Mediterrani litoral sud | 500-600 | Màxim a la tardor | 15.5-17 | 14-15 |
Sèries climàtiques
Es diu que una sèrie climàtica és homogènia quan qualsevol variació o tendència detectada es deu única i exclusivament a factors climàtics —no ho és en cas contrari: canvis d’emplaçament, de la instrumentació, de les unitats de mesura, de la metodologia de l’observador o del propi observador—. En aquest estudi s'han utilitzat les sèries climàtiques facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) de l'any 1950 a l'any 2020. Les sèries facilitades per METEOCAT són totes homogènies i completes, amb l'excepció de l'estació d'Artès, de la qual no es disposa de l'any 1950, i de Puig Sesolles (Fogars de Monclús), on hi manquen les dades del mes de maig de l'any 2020. En ambdós casos s'han omplert els buits amb els valors de les mitjanes de l'estació dins cada període corresponent en la totalitat de la sèrie climàtica.Metodologia
Les sèries climàtiques facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya (METEOCAT) han estat trespassades a una base de dades de MySQL. Amb les sentències de MySQL adients se n'extreuen les dades oportunes en cada cas i s'elaboren els gràfics: els climogrames i la pluviometria amb Microsoft Excel i els gràfics de temperatures i els corresponents tests de Mann-Kendall amb RStudio.Per exemple, en el cas de Vielha (indicatiu = '00000020d'):
- Dades del climograma (i posterior gràfica amb Microsoft Excel):
SELECT `mes`, ROUND(AVG(`prec`),0) AS Precipitació, ROUND(AVG(`tavg`),0) AS Temperatura FROM `dades_mensuals_meteocat` WHERE `indicatiu`='00000020d' GROUP BY `mes`;
- Evolució de la temperatura màxima (gràfica més test de Mann-Kendall amb RStudio):
#install.packages("Kendall")
library(Kendall)
# Vector amb les temperatures màximes mitjanes anuals, calculat de la sèrie climàtica original
# SELECT ROUND(AVG(`tmax`),1) AS avg_tmax FROM `dades_mensuals_meteocat` WHERE `indicatiu`='00000020d' GROUP BY `any`;
avg_tmax = c(15.4, 14.2, 14.7, 15, 13.3, 15.2, 13.1, 14.4, 14.4, 15.1, 14.2, 16.6, 14.3, 13.5, 14.9, 14.3, 14.3, 14.8, 14.4, 13.8, 15.1, 14.2, 13.3, 13.8, 13.2, 13.9, 14.3, 14.5, 14.1, 14.2, 14.4, 15.3, 15.1, 15.9, 13.9, 14.9, 14.4, 15.1, 15.5, 16.3, 15.3, 14.4, 14.4, 14.7, 16.1, 15.5, 14.5, 16.9, 16, 15.5, 16.4, 15.6, 15, 16.1, 14.8, 15.3, 16.8, 15.1, 15, 16.6, 14.8, 17, 16.2, 14.9, 16.3, 16.9, 16.5, 16.8, 16, 16.5, 17.2 )
plot(avg_tmax, xlab="Any", ylab="Temp. Màxima Mitjana Anual", xaxt = "n")
axis(1, 1:71, c(1950:2020), col.axis = "black")
# Línia de tendència (ajustament 'suau' -smooth tendence-:
lines(lowess(time(avg_tmax),avg_tmax), col='red')
#Ajustament lineal: lines(predict(lm(avg_tmin~time(avg_tmin))),col='blue')
# Test de MannKendall:
MannKendall(avg_tmax)
- Dades de la pluviometria (i posterior gràfica amb Microsoft Excel):
SELECT ROUND(AVG(prec_anual),0) FROM (SELECT SUM(`prec`) AS prec_anual FROM `dades_mensuals_meteocat` AS b WHERE `indicatiu`='00000020d' GROUP BY `any`) AS a;
SELECT ROUND(AVG(`tmax`),1) FROM `dades_mensuals_meteocat` WHERE `indicatiu`='00000020d';
SELECT ROUND(AVG(`tmin`),1) FROM `dades_mensuals_meteocat` WHERE `indicatiu`='00000020d';
SELECT ROUND(AVG(`tavg`),1) FROM `dades_mensuals_meteocat` WHERE `indicatiu`='00000020d';
Zona de clima oceànic (Atlàntic) - Val d'Aràn
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Val d'Aràn | Vielha (Elipòrt) | 1027 |
Descripció general de la zona climàtica
La Val d'Aràn és orientada al vessant nord dels Pirineus —la vessant atlàntica—. Aquest fet condiciona totalment el seu clima oceànic i el diferencia del de la resta de Catalunya. Així, a les parts baixes de la vall, el clima és atlàntic fret i humit —molt semblant al clima d’Europa central—. A les zones més elevades, la climatologia és més severa. A l'estiu les temperatures mitjanes són suaus, sobre els 17 °C a la vall i els 14 °C a la muntanya. A l’hivern superen de poc els 0 °C a la vall, mentre que a l’alta muntanya, la temperatura mitjana és sota zero durant cinc mesos de l'any, amb valors extrems als cims. Les precipitacions són regulars durant tot l’any, amb registres mitjans anuals entre 900 i 1200 mm. Són en forma de neu durant quatre mesos a l’any a tota la vall i en qualsevol mes a les zones d’alta muntanya. El període lliure de glaçades s’estén entre els mesos estivals: juny, juliol i agost. A a l’àrea de contacte de la Val d’Aran amb la comarca del Pallars Sobirà es dona també una climatologia de caire oceànic.Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, no s'observa cap canvi destacable en la tendència:
L'any més plujós va ser el 1982, amb 1432.1 L/m2 i el més sec el 2016, amb 686.2 L/m2.
Zona de clima mediterrani pirinenc oriental
Descripció general de la zona climàtica
Comprén la banda pirinenca del Ripollés —la banda prepirinenca té clima Prepirinenc Oriental—. És molt plujós, amb valors mitjans anuals de 900 a 1200 mm, amb valors més alts a les serres més altes del sector pirinenc. Els màxims pluviomètrics són a l'estiu i els mínims a l'hivern. Els hiverns són molt freds, amb mitjanes de 3 a -3 °C, i els estius suaus, entre 14 i 20 °C, amb una amplitud tèrmica anual alta a les valls i moderada a les serralades. Tot l’any hi pot glaçar.Font: Climatologia per comarques
Zona de clima mediterrani pirinenc occidental
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Alta Ribargorça | El Pont de Suert | 823 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén el terç nord de la comarca del Pallars Jussà, —les parts més elevades—, la zona nord del Pallars Sobirà, l'extrem nord de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça —excepte la vall de la Noguera Ribagorçana, de característiques continentals— i l'àrea del Puigpedrós a la Cerdanya.- Al Pallars Jussà, la distribució de la precipitació és irregular, és PETH al terç nord i TPEH a les zones de muntanya. Els hiverns són freds i —als indrets d’alta muntanya— els estius no són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a octubre.
- Al Pallars Sobirà, la precipitació mitjana anual oscil·la entre els 700 mm del fons de les valls i els més de 1000 mm de les capçaleres. L’estiu sol ser l’estació més plujosa, mentre que l’hivern és la més seca. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són molt freds i els estius frescos a l’alta muntanya.
- A l’Alt Urgell, la distribució de la precipitació és irregular amb un total anual escàs i amb diferents règims pluviomètrics segons la zona. A la zona nord és ETPH. Els hiverns són freds i —a les parts més elevades— els estius frescos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d’estiu.
- A l’Alta Ribagorça, la distribució de la precipitació és regular sense cap mes sec, si bé es diferencien tres règims pluviomètrics: TPEH al municipi del Pont de Suert, ETPH a la Vall de Boí i PTEH a Vilaller. La precipitació és en forma de pluja i neu a l’hivern i amb un total anual abundant. El règim tèrmic és caracteritza per estius frescos i hiverns freds sobretot en les zones de l’interior, amb una amplitud tèrmica alta. El període lliure de glaçades comprèn els dos mesos d’estiu de juliol i agost.
- A l’àrea del Puigpedrós de la Cerdanya la precipitació mitjana anual arriba als gairebé 1000 mm, amb màxims a l’estiu i mínims a l’hivern. Els hiverns són molt freds, entre 2 i -3 ºC de mitjana i amb una marcada inversió tèrmica, i els estius suaus, entre 14 i 18 ºC, amb una alta amplitud tèrmica tant anual com diària. Tot l’any hi pot glaçar.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, no s'observa cap canvi destacable en la tendència:
L'any més plujós va ser el 1960, amb 1353.2 L/m2 i el més sec el 1954, amb 569.8 L/m2.
Zona de clima mediterrani prepirinenc oriental
Descripció general de la zona climàtica
Comprén l'extrem més occidental de l'Alt Empordà, el sector nord-oest de la Garrotxa i la banda prepirinenca del Ripollés. Baixa fins la Serralada Transversal abraçant part de les comarques de la Garrotxa, del Ripollès i d’Osona. És plujós, amb màxims a l'estiu o a la primavera i mínims a l'hivern. Els valors màxims es donen a les serralades. En general, els hiverns són freds (4-7 °C) i els estius càlids (17-22 °C). L'amplitud tèrmica és entre moderada i alta. La temperatura mitjana anual se situa entre els 9 i els 12 °C, amb una amplitud tèrmica mitjana de 16 a 19 °C.- A l’Alt Empordà, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs. El règim pluviomètric és THPE a la part occidental nord de la comarca i PTEH a la zona muntanyosa. Referent al règim tèrmic, els hiverns són moderats i els estius són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a setembre.
- La Garrotxa és una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 850 mm a 1100 mm, amb els màxims a les serralades. L’estació més seca de l’any és l’hivern i la resta de l’any és bastant equilibrat en el conjunt de la comarca. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 a 7 °C, i els estius càlids, entre 17 i 22 °C, amb una amplitud tèrmica entre moderada i alta. El període lliure de glaçades va del mes de juny al setembre.
- El Ripollès és també una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 900 a 1200 mm, registrant-se els valors més alts a les serres més altes del sector pirinenc. Els màxims pluviomètrics són a l’estiu i els mínims a l’hivern. I pel que fa a les temperatures, els hiverns són molt freds, amb mitjanes de 3 a -3 °C, i els estius suaus, entre 14 i 20 °C, amb una amplitud tèrmica anual alta a les valls i moderada a les serralades. Tot l’any hi pot glaçar.
Font: Climatologia per comarques
Zona de clima mediterrani prepirinenc central
Descripció general de la zona climàtica
Comprén la banda prepirinenca del Ripollés. És plujós, amb màxims a l'estiu o a la primavera i mínims a l'hivern. Els valors màxims es donen a les serralades. En general, els hiverns són freds (4-7 °C) i els estius càlids (17-22 °C). L'amplitud tèrmica és entre moderada i alta. La temperatura mitjana anual va dels 9 als 12 °C, i la diferència entre el mes més càlid i el més fred és de 16 a 19 °C.És una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 900 a 1200 mm, registrant-se els valors més alts a les serres més altes del sector pirinenc. Els màxims pluviomètrics són a l’estiu i els mínims a l’hivern. I pel que fa a les temperatures, els hiverns són molt freds, amb mitjanes de 3 a -3 °C, i els estius suaus, entre 14 i 20 °C, amb una amplitud tèrmica anual alta a les valls i moderada a les serralades. Tot l’any hi pot glaçar.
Font: Climatologia per comarques
Zona de clima mediterrani prepirinenc occidental
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Pallars Jussà | Esterri d'Àneo | 956 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén gran part de l'Alt Urgell i del Pallars Jussà i el sud del Pallars Sobirà. Les precipitacions anuals es situen entre 700 i 850 mm, amb règim pluviomètric i temperatures semblants al prepirinenc central i oriental.- A l’Alt Urgell, la distribució de la precipitació és irregular amb un total anual escàs i amb diferents règims pluviomètrics segons la zona. Al sud de la comarca el règim és PTEH, a la zona central és EPTH i al nord és ETPH. El règim tèrmic es caracteritza per tenir estius calorosos, excepte a les parts més elevades on són frescos i els hiverns són freds. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d’estiu.
- Al Pallars Jussà, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs i un règim pluviomètric que varia segons la zona, és PTEH al sud de la comarca, EPTH a la zona central, PETH al nord i TPEH a les zones de muntanya. Pel que fa al règim tèrmic, els hiverns són freds i fora dels indrets d’alta muntanya els estius són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a octubre.
- Al Pallars Sobirà, la precipitació mitjana anual oscil·la entre els 700 mm del fons de les valls i els més de 1000 mm de les capçaleres. L’estiu sol ser l’estació més plujosa, mentre que l’hivern és la més seca. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són molt freds i els estius són suaus a les zones baixes i frescos a l’alta muntanya.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1960, amb 879.6 L/m2 i el més sec el 2004, amb 370.9 L/m2.
Zona de clima mediterrani continental oriental (humit)
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Osona | Vic | 499 |
| Osona | Malla (Torrellebreta) | 512 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén la major part d'Osona, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i de l’est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l’any, però l’hivern és l’estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l’estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L’hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L’amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l’estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1996, amb 1128.4 L/m2 i el més sec el 2015, amb 496.8 L/m2.
Zona de clima mediterrani continental central (subhumit)
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Moianés | Moià | 742 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén el Moianés, gran part del Bages, la meitat sud del Berguedà, gran part de l'Anoia —a excepció del sud-est— i la part sud del Solsonés.- El Moianés té una clima mediterrani continental sub-humit, amb precipitació mitjana anual entre els 600 i 700 mm i temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C. El règim pluviomètric mostra un mínim hivernal i màxims a la primavera i la tardor. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són freds a tota la comarca i els estius càlids però amb nits molt suportables. L’amplitud tèrmica anual és elevada, de fins a 20 °C, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.
- Gran part de la comarca del Bages té clima mediterrani continental sub-humit, amb precipitació mitjana anual de 600 mm i temperatura mitjana de 12 a 14 °C. En zones elevades, com són el massís de Montserrat o la serra de l'Obac, la pluviositat augmenta i la temperatura és lleugerament més baixa. El règim pluviomètric mostra un mínim invernal i màxims a la primavera i a la tardor. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són freds a tota la comarca i els estius calorosos, especialment a les zones més baixes. La amplitud tèrmica anual és alta, de fins a 20 °C, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.
- La precipitació mitjana anual augmenta progressivament a mesura que ens acostem al Pirineu, des dels 600 mm al sud fins als 1000 mm al Cadí i al Pedraforca. Les estacions plujoses són la primavera i l’estiu, i la seca és l’hivern, el qual és molt fred, amb mitjanes de 4 a -2 °C, i els estius calorosos al sud i suaus o frescos al nord, amb mitjanes de 15 a 23 °C. L’amplitud tèrmica anual és entre moderada i alta.
- A l'Anoia la precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 mm al nord fins als 650 mm a l’àrea de Montserrat i la serra d’Ancosa. Les estacions plujoses són les equinoccials i les seques són l’hivern i l’estiu. De fet, els hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d’uns 6 °C, i molt freds al nord amb mitjanes de 3 °C. Els estius són calorosos, entre 22 i 24 °C de mitjana, causant una amplitud tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.
- La precipitació mitjana anual a la major part de la comarca del Solsonés està compresa entre els 600 i els 750 mm —al Prepirineu els valors assoleixen els 900 mm—. Els valors més baixos es dónen al sud i sud-oest. Els màxims pluviomètrics solen donar-se a les estacions equinoccials i els mínims a l’hivern, el qual és molt fred, entre 4 i -2 °C de mitjana, i els estius són moderats, entre 16 i 22 °C de mitjana, amb una amplitud tèrmica anual entre moderada i alta.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1971, amb 528.7 L/m2 i el més sec el 2015, amb 184.2 L/m2.
Zona de clima mediterrani continental occidental (sec)
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Alt Urgell | Oliana | 490 |
| Ribera d'Ebre | Flix (Vinebre) | 53 |
| Segrià | Lleida (la Femosa) | 170 |
| Urgell | Tàrrega | 427 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén la major part de la Terra Alta —a excepció de l’àrea dels Ports de Beseit on és Mediterrani de tipus Prelitoral Sud—, la part nord de la Ribera d'Ebre, el Segrià, les Garrigues, la part nord de la Conca de Barberà, la Noguera —a excepció de l'àrea del Montsec on és de tipus Prepirinenc—, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i l'extrem sud de l'Alt Urgell. La distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs, entre 400 i 550 mm i màxims equinoccials —primavera i tardor — i mínims a l'estiu.- A la Terra Alta, les precipitacions mitjanes anuals disminueixen de sud a nord, des dels 650 mm fins als 400 mm a tocar de la Ribera d’Ebre. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 5 a 7 °C, i els estius molt calorosos fora de l’àrea muntanyosa, amb mitjanes de 23 a 25 °C, comportant una amplitud tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.
- L’estació més plujosa de la Ribera d’Ebre és la tardor, amb un període àrid que comprèn els tres mesos d'estiu. El règim tèrmic és caracteritza per estius calorosos i hiverns moderats més acusats a mesura que pugem en altura. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig fins a octubre. Si bé són remarcables les abundants boires a l’hivern al voltant del riu Ebre.
- Al Segrià destaca la carència de pluges importants durant el període estival, essent així, una estació àrida a la comarca. El màxim de precipitació es produeix a la primavera al nord de la comarca, en canvi, al centre i sud, aquest pic es troba a la tardor. El règim tèrmic és calorós a l’estiu i fred a l’hivern, de manera que es genera una amplitud tèrmica alta, encara més acusada al nord. El període lliure de glaçades queda comprès entre els mesos de maig i octubre inclosos.
- A les Garrigues, els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 a 5 °C, sobretot degut a la inversió tèrmica i les boires persistents i els estius són molt calorosos, amb mitjanes de 24 a 25 °C, essent l’amplitud tèrmica anual alta o molt alta. El període lliure de glaçades va de juny a setembre.
- La Conca de Barberà, els hiverns són moderats i els estius calorosos, amb una amplitud tèrmica alta. El període lliure de glaçades va des de maig fins a setembre.
- A la Noguera, els hiverns són freds, amb mitjanes de 3 a 5 º, i els estius calorosos, entre 23 i 25 °C. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig al setembre.
- El règim tèrmic és calorós a l’estiu i fred a l’hivern al Pla d'Urgell. L’aridesa és acusada, amb quatre mesos àrids. El període lliure de glaçades tan sols comprèn els tres mesos d’estiu i el de setembre.
- A l’Urgell, destaca el màxim de pluviositat de la primavera al nord de la comarca i, en canvi, el de la tardor al sud. Dels mínims de precipitació de l’hivern i l’estiu, no hi ha cap d’ells que destaqui per sobre de l’altre. El règim tèrmic és calorós a l’estiu i fred a l’hivern, implicant una amplitud tèrmica molt alta, tret de l’extrem sud on no és tan acusada. A més, els mesos estivals es consideren àrids. El període lliure de glaçades comprèn entre els mesos de maig i setembre inclosos.
- La Segarra, els hiverns són freds, amb mitjanes d’entre 3 i 4 °C sobretot degut a les boires persistents dels mesos de desembre i gener, i els estius calorosos, entre 23 i 24 °C de mitjana, essent l’amplitud tèrmica anual alta. El període lliure de glaçades va de juny a setembre.
- L’Alt Urgell presenta diferents règims pluviomètrics segons la zona. Al sud de la comarca el règim és PTEH. El règim tèrmic es caracteritza per tenir estius calorosos, excepte a les parts més elevades on són frescos i els hiverns són freds. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d’estiu.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1960, amb 669 L/m2 i el més sec el 2006, amb 253.2 L/m2.
Zona de clima mediterrani prelitoral nord
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Gironés | Girona | 72 |
| Vallés Oriental | Fogars de Monclús (Puig Sesolles) | 1668 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén la zona central de l'Alt Empordà, gran part del Gironés —a excepció de la seva part més oriental i l’extrem meridional, que es pot cualificar de litoral—, el Pla de l'Estany, la part interior de la Selva, el sud-est de la Garrotxa, el massís del Montseny al Vallés Oriental i la zona interior del Baix Empordà.- La distribució de la precipitació a l'Alt Empordà és irregular, amb un total anual escàs. Es distingeixen tres règims pluviomètrics diferents: THPE a la part occidental nord de la comarca, TPHE a la part occidental sud i PTEH a la zona muntanyosa. Referent al règim tèrmic, els hiverns són moderats i els estius calorosos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a setembre.
- La precipitació mitjana anual del Gironés augmenta en sentit SE–NW, registrant-se des de valors entorn als 650 mm fins a precipitacions abundants, prop dels 1000 mm, a l’extrem nord-occidental. La màxima precipitació es dóna a la tardor i a la primavera. Només el mes de juliol és àrid. Termomètricament, els hiverns són moderats i els estius calorosos, sent l’amplitud tèrmica entre baixa i mitjana. El període lliure de glaçades va de maig a setembre.
- El Pla de l’Estany éss una comarca plujosa, amb valors mitjans anuals que augmenten progressivament dels 700 als 900 mm a mesura que ens aproximem a la Garrotxa. Les estacions plujoses són les equinoccials, mentre que l’estació seca és l’hivern a la banda més propera a la Garrotxa i l’estiu al sector més oriental. De fet, els estius són calorosos, amb mitjanes d’uns 23 a 24 °C, i els hiverns freds, al voltant dels 7 °C, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. No hi sol glaçar entre el maig i l’octubre.
- A la Selva la distribució de la precipitació és regular al llarg de l’any, a excepció de la zona litoral que té un clima Mediterrani Litoral Nord. El règim pluviomètric és TPHE a gran part de la comarca, tret de l’extrem més interior on és TPEH i a la zona en contacte amb la Garrotxa i Osona on és PTEH. Al litoral i prelitoral el total anual és escàs, augmentant fins arribar a valors abundants i molt abundants a la zona del Montseny. En relació al règim tèrmic, l’estiu és calorós amb un hivern moderat, tot i que a l’extrem nord-oest trobem estius moderats i hiverns freds. L’amplitud tèrmica anual és moderada a la costa i alta a l’interior. Destaca en aridesa el mes de juliol. El període lliure de glaçades queda comprès entre els mesos de maig i setembre.
- La Garrotxa és una comarca molt plujosa, amb valors mitjans anuals de 850 a 1100 mm, donant-se els màxims a les serralades. L’estació més seca de l’any és l’hivern i la resta de l’any és bastant equilibrat en el conjunt de la comarca. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 4 a 7 °C, i els estius càlids, entre 17 a 22 °C, amb una amplitud tèrmica entre moderada i alta. El període lliure de glaçades va del mes de juny al setembre.
- Al Vallès Oriental, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual abundant. El règim pluviomètric estacional és TPEH. Els estius són moderats i els hiverns freds. El període lliure de glaçades abasta tan sols 5 mesos, de maig a setembre.
- La distribució de la precipitació del Baix Empordà és bastant regular al llarg de tot l’any, tot i que hi ha un màxim força destacat a la tardor, amb un total anual escàs. El règim tèrmic a l’estiu és relativament calorós, mentre que a l’hivern és moderat. Així, l’amplitud tèrmica anual és baixa. Només es consideren àrids els mesos de juliol i agost. A més, el període amb probabilitat de glaçades només queda comprès entre els mesos de novembre i març.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1977, amb 1598.9 L/m2 i el més sec el 1950, amb 575.7 L/m2.
Zona de clima mediterrani prelitoral central
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Anoia | Igualada | 333 |
| Vallés Oriental | Cardedeu | 195 |
| Vallés Oriental | Caldes de Montbuí | 176 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén la plana del Vallés del Vallés Oriental, el Vallés Occidental, la zona interior del Baix Llobregat i el sector prelitoral de l'Anoia.- Al Vallès Oriental, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs. Distingim dos règims pluviomètrics estacionals diferents, TPEH a la meitat oriental i TPHE a la meitat occidental de la comarca. Pel que fa al règim tèrmic, els estius són calorosos i els hiverns són moderats. El període lliure de glaçades abasta tan sols 5 mesos, de maig a setembre. Cal destacar les freqüents inversions tèrmiques sobretot a l’hivern.
- La precipitació mitjana anual del Vallès Occidental està compresa entre els 600 i els 650 mm a bona part de la comarca, assolint-se valors propers als 800 mm a la Serra de la Mola. Els màxims solen enregistrar-se a la tardor i els mínims a l’estiu, tot i que a la serra Prelitoral aquests es donen a l’hivern. Tèrmicament els hiverns són freds,amb temperatures entre 6 i 8 °C de mitjana, i els estius calorosos, entre 22 i 23 °C de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. No hi glaça de juny a octubre.
- Al Baix Llobregat, el total anual és escàs amb una distribució de la precipitació bastant regular al llarg de l’any, els valors màxims es registren a la tardor i destaca el juliol com a mes sec. El règim tèrmic a l’estiu és calorós i a l’hivern moderat, amb una amplitud tèrmica anual moderada a la costa i elevada a l’interior. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d’abril a octubre.
- La precipitació mitjana anual de l’Anoia oscil·la entre els 550 mm al nord fins als 650 mm a l’àrea de Montserrat i la serra d’Ancosa. Les estacions plujoses són les equinoccials i les seques són l’hivern i l’estiu. De fet, els hiverns són freds a bona part de la comarca, amb mitjanes d’uns 6 °C, i molt freds al nord amb mitjanes de 3 °C. Els estius són calorosos, entre 22 i 24 °C de mitjana, causant una amplitud tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1971, amb 1108.2 L/m2 i el més sec el 2015, amb 391.4 L/m2.
Zona de clima mediterrani prelitoral sud
Descripció general de la zona climàtica
Comprén gran part del Priorat, les parts més elevades de l'Alt Camp, la zona muntanyosa del Baix Camp, la Conca de Barberà, part de les serres del nord de l'Alt Penedés, el Montmell al Baix Penedés i els Ports de Besseit a la Terra Alta, al Baix Ebre i al Montsià.- El clima del Priorat és Mediterrani Prelitoral Sud, malgrat que l’extrem oest presenta característiques del clima Mediterrani Continental Sec. El total anual a la comarca és escàs amb una distribució irregular de la precipitació. Trobem dues zones amb trets diferenciats, la zona del Montsant on el règim pluviomètric és PTEH i el règim tèrmic és fresc a l’estiu i fred a l’hivern, i la resta de la comarca on el règim pluviomètric és TPHE. El règim tèrmic a l’estiu és calorós. L’amplitud tèrmica anual és elevada arribant a valors molt elevats. El mes de juliol destaca per la seva aridesa. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a octubre.
- A l’Alt Camp, la precipitació mitjana anual volta els 500 a 550 mm al sector central de la comarca, mentre que als indrets propers a la serralada del Montsant, a l’oest, i les serralades del Montmell i Montagut, a l’est, els valors augmenten fins als 650 o 700 mm. L’estació més plujosa de l’any és la tardor, seguida de la primavera, mentre que les seques són l’hivern i l’estiu, amb registres mitjans força semblants. La temperatura mitjana anual està compresa entre els 15 i els 16 °C. En concret, a l’hivern es mouen al voltant dels 8 °C i a l’estiu dels 23 °C, essent, en ambdós casos, més baixes a muntanya.
- La distribució de la precipitació és irregular al Baix Camp, amb un total anual escàs. Si bé, cal destacar la presència de neu a les cotes més elevades a la tardor i a l’hivern. L’estació més plujosa és la tardor, per contra l’estiu és molt sec, amb un període àrid els mesos de juny i juliol. El règim tèrmic és caracteritza per estius calorosos i hiverns freds. El període lluire de glaçades és des de l’abril fins a l’octubre.
- La Conca de Barberà es troba a la zona de clima Mediterrani Continental Sec, en transició amb el Mediterrani Prelitoral Sud. La precipitació total anual és escassa, donant-se els màxims als equinoccis, mentre que els mínims es registren majoritàriament a l’hivern i als mesos de juliol i agost. Al sector sud de la comarca, en canvi, l’estació més seca és l’estiu. Termomètricament, els hiverns són moderats i els estius calorosos, amb una amplitud tèrmica alta. El període lliure de glaçades va des de maig fins a setembre.
- L'Alt Penedès té una precipitació mitjana anual que volta els 550 mm a bona part de la comarca, assolint-se valors de fins a 650 mm a l’àrea de l’Ordal i la serra d’Ancosa. El màxim sol donar-se a la tardor i el mínim a l’estiu. Tèrmicament els hiverns són moderats, amb mitjanes de 6 a 8 °C, i els estius calorosos, amb mitjanes de 23 a 24 °C, comportant una amplitud tèrmica anual alta. No hi glaça de maig a octubre.
- La precipitació mitjana anual del Baix Penedès està entre els 550 i ELS 650 mm, registrant-se els òptims a l’àrea del Montmell. Els màxims es donen clarament a la tardor i els mínims a l’hivern i a l’estiu. Tèrmicament els hiverns són moderats amb temperatures mitjanes de 7 a 9 °C, i els estius calorosos, al voltant dels 24 °C de mitjana, donant com a resultat una amplitud tèrmica anual entre mitjana i alta. Només hi pot glaçar entre els mesos de novembre i març.
- A la Terra Alta, les precipitacions mitjanes anuals disminueixen de sud a nord, des dels 650 mm fins als 400 mm a tocar de la Ribera d’Ebre, donant-se els màxims als equinoccis i els mínims a l’estiu. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 5 a 7 °C, i els estius molt calorosos fora de l’àrea muntanyosa, amb mitjanes de 23 a 25 °C, comportant una amplitud tèrmica anual elevada. No hi glaça de juny a setembre.
- Al Baix Ebre i al Montsià, la precipitació mitjana anual arriba als 900 mm. Els màxims es donen a la tardor i els mínims a l’estiu, sobretot a la costa. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 5 a 11 °C, donant-se els valors més baixos a muntanya, i els estius són calorosos, amb temperatures entre 20 i 25 °C, comportant una amplitud tèrmica anual mitjana.
Font: Climatologia per comarques
Zona de clima mediterrani litoral nord
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Alt Empordà | Figueres (Cabanes) | 31 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén part oriental de l'Alt Empordà, gran part del Baix Empordà, la part més oriental i l'extrem meridional del Gironés i zona litoral de la Selva.- A l’Alt Empordà, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs. El règim pluviomètric és PTEH a la zona muntanyosa. Referent al règim tèrmic, els hiverns són moderats i els estius són calorosos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a setembre.
- El clima del Baix Empordà és Mediterrani Litoral Nord, si bé localment a l’interior té característiques d’un clima Mediterrani Prelitoral Nord. La distribució de la precipitació és bastant regular al llarg de tot l’any, tot i que hi ha un màxim força destacat a la tardor, amb un total anual escàs. El règim tèrmic a l’estiu és relativament calorós, mentre que a l’hivern és moderat, essent gairebé suau a la costa nord. Així, l’amplitud tèrmica anual és baixa. Només es consideren àrids els mesos de juliol i agost. A més, el període amb probabilitat de glaçades només queda comprès entre els mesos de novembre i març.
- Al Gironès, la precipitació mitjana anual augmenta en sentit SE–NW, registrant-se des de valors entorn als 650 mm fins a precipitacions abundants, prop dels 1000 mm, a l’extrem nord-occidental. La màxima precipitació es dóna a la tardor i a la primavera. Només el mes de juliol és àrid. Termomètricament, els hiverns són moderats i els estius calorosos, sent l’amplitud tèrmica entre baixa i mitjana. El període lliure de glaçades va de maig a setembre.
- El clima de la Selva és Mediterrani Prelitoral Nord, amb una distribució regular de la precipitació al llarg de l’any, a excepció de la zona litoral que té un clima Mediterrani Litoral Nord. El règim pluviomètric és TPHE a gran part de la comarca, tret de l’extrem més interior on és TPEH i a la zona en contacte amb la Garrotxa i Osona on és PTEH. Al litoral i prelitoral el total anual és escàs, augmentant fins arribar a valors abundants i molt abundants a la zona del Montseny. En relació al règim tèrmic, l’estiu és calorós amb un hivern moderat, tot i que a l’extrem nord-oest trobem estius moderats i hiverns freds. L’amplitud tèrmica anual és moderada a la costa i alta a l’interior. Destaca en aridesa el mes de juliol. El període lliure de glaçades queda comprès entre els mesos de maig i setembre.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1971, amb 1282.7 L/m2 i el més sec el 1952, amb 325.1 L/m2.
Zona de clima mediterrani litoral central
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Barcelonés | Barcelona (Aeroport) | 4 |
| Barcelonés | Barcelona (Observatori Fabra) | 411 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén el Maresme, el Barcelonés i la zona costanera del Baix Llobregat.- Al Maresme, la precipitació mitjana anual oscil·la entre els 550 i els 800 mm, assolint-se els valors més alts al nord i a l’àrea del Montnegre i els més baixos al pobles costaners del sud de la comarca. L’estació plujosa és la tardor i la seca l’estiu. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són moderats, amb mitjanes de 8 a 10 °C, i els estius calorosos, entre 22 i 23 ºC de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. Només hi pot glaçar del novembre al març.
- La precipitació mitjana anual del Barcelonès està al voltant dels 600mm, essent els valors més elevats a prop de la Serralada Litoral. L’estació plujosa de l’any és la tardor, seguida de la primavera, i la seca l’estiu, sobretot el juliol. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són suaus, amb mitjanes de 9°C a 11ºC, les temperatures són més baixes a la zona més propera al Besòs i a la Zona Franca on les mínimes són més fredes i els estius calorosos, entre els 23 i els 24 °C de mitjana, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. Quasi mai glaça al centre de Barcelona.
- Al Baix Llobregat, el total anual de precipitació és escàs amb una distribució bastant regular al llarg de l’any, els valors màxims es registren a la tardor i destaca el juliol com a mes sec. El règim tèrmic a l’estiu és calorós i a l’hivern moderat, amb una amplitud tèrmica anual moderada a la costa i elevada a l’interior. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d’abril a octubre.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1971, amb 1092.6 L/m2 i el més sec el 2015, amb 360.8 L/m2.
Zona de clima mediterrani litoral sud
| Comarca | Estació | Altitud (m) |
|---|---|---|
| Alt Penedés | Vilafranca del Penedés (Sant Martí Sarroca) | 257 |
| Baix Camp | Reus (Aeroport) | 71 |
| Baix Ebre | Tortosa (Roquetes) | 50 |
| Ribera d'Ebre | Tivissa | 317 |
Descripció general de la zona climàtica
Comprén el Montsià i el Baix Ebre —excepte els Ports de Besseit en ambdues comarques—; la part meridional de Ribera d'Ebre; el Tarragonés i el Garraf; la zona litoral del Baix i Alt Camp i del Baix i Alt Penedés; i el parc del Garraf al Baix Llobregat.- Al Montsià i al Baix Ebre, la precipitació mitjana anual varia entre els 550 mm i 600 mm. Els màxims es donen a la tardor i els mínims a l’estiu, sobretot a la costa. Els hiverns són suaus al Delta de l’Ebre, amb mitjanes de 5 a 11 °C, donant-se els valors més baixos a muntanya, i els estius són calorosos, amb temperatures entre 20 i 25 °C, comportant una amplitud tèrmica anual mitjana.
- A Ribera d’Ebre, la distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual escàs. L’estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa l’estiu, amb un període àrid que comprèn els tres mesos. El règim tèrmic és caracteritza per estius calorosos i hiverns moderats més acusats a mesura que pugem en altura. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig fins a octubre. Si bé són remarcables les abundants boires a l’hivern al voltant del riu Ebre.
- Al Tarragonès, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs. L’estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa és l’estiu al sud del cap de Salou i l’hivern al nord. El període àrid comprèn els mesos de juny i juliol, si bé trobem un durant el mes de febrer. El règim tèrmic de tota la comarca es caracteritza per tenir estius calorosos i hiverns moderats. Les glaçades són poc freqüents, exceptuant els tres mesos d’hivern la resta de l’any és un període lliure de glaçades.
- La precipitació mitjana anual del Garraf es mou entre els 550 i els 600 mm, produint-se els màxims al massís del Garraf. Pel que fa al règim pluviomètric, l’estació més plujosa és la tardor i les més seques l’estiu i l’hivern, tot i què és l’estiu l’època àrida de l’any, que abasta el juny i el juliol. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són moderats, amb mitjanes de 7 a 9 °C, registrant-se els valors més alts a la línia de la costa, i els estius calorosos, entre 22 i 24 °C, així que l’amplitud tèrmica anual és moderada.
- A l’Alt Camp, la precipitació mitjana anual volta els 500 a 550 mm al sector central de la comarca, mentre que als indrets propers a la serralada del Montsant, a l’oest, i les serralades del Montmell i Montagut, a l’est, els valors augmenten fins als 650 o 700 mm. L’estació més plujosa de l’any és la tardor, seguida de la primavera, mentre que les seques són l’hivern i l’estiu, amb registres mitjans força semblants. La temperatura mitjana anual està compresa entre els 15 i els 16 °C. En concret, a l’hivern es mouen al voltant dels 8 °C i a l’estiu dels 23 °C, essent, en ambdós casos, més baixes a muntanya.
- Al Baix Camp, la distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual escàs. Si bé, cal destacar la presència de neu a les cotes més elevades a la tardor i a l’hivern. L’estació més plujosa és la tardor, per contra l’estiu és molt sec, amb un període àrid els mesos de juny i juliol. El règim tèrmic és caracteritza per estius calorosos i hiverns moderats excepte a la costa, on l’efecte termorregulador del mar fa que les temperatures siguin suaus durant tot l’any, i a les zones muntanyoses els hiverns siguin freds. El període lluire de glaçades és des de l’abril fins a l’octubre.
- L'Alt Penedès presenta una precipitació mitjana anual al voltant dels 550 mm a bona part de la comarca, assolint-se valors de fins a 650 mm a l’àrea de l’Ordal i la serra d’Ancosa. El màxim sol donar-se a la tardor i el mínim a l’estiu. Tèrmicament els hiverns són moderats, amb mitjanes de 6 a 8 °C, i els estius calorosos, amb mitjanes de 23 a 24 °C, comportant una amplitud tèrmica anual alta. No hi glaça de maig a octubre.
- El clima del Baix Penedès és Mediterrani de tipus Litoral Sud, excepte al Montmell on és de tipus Prelitoral Sud. La precipitació mitjana anual està entre els 550 mm i 650 mm, registrant-se els òptims a l’àrea del Montmell. Els màxims es donen clarament a la tardor i els mínims a l’hivern i a l’estiu. Tèrmicament els hiverns són moderats amb temperatures mitjanes de 7 a 9 °C, i els estius calorosos, al voltant dels 24 °C de mitjana, donant com a resultat una amplitud tèrmica anual entre mitjana i alta. Només hi pot glaçar entre els mesos de novembre i març.
- Al Baix Llobregat, el total anual és escàs amb una distribució de la precipitació bastant regular al llarg de l’any, els valors màxims es registren a la tardor i destaca el juliol com a mes sec. El règim tèrmic a l’estiu és calorós i a l’hivern moderat, amb una amplitud tèrmica anual moderada a la costa i elevada a l’interior. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d’abril a octubre.
Font: Climatologia per comarques
Estudi de la sèrie climàtica durant el període 1950-2020
El gràfic ens mostra el climograma —mitjana de la pluja anual (en L/m2) i temperatura mitjana mensual (en °C)—, de la sèrie climàtica:
Evolució de les temperatures
Respecte l'evolució de les mitjanes de les temperatures màxima —la línia roja —, mínima —la línia blava — i amplitud tèrmica —la línia taronja —, s'observa un increment progressiu:
Evolució de la pluviometria
Respecte la pluviometria, s'observa una tendència descendent no significativa:
L'any més plujós va ser el 1969, amb 874.9 L/m2 i el més sec el 2017, amb 300.4 L/m2.
Conclusió
En resum, s'agrupen els resultats a la taula següent:| Oceànic | pirinenc occidental | prepirinenc occidental | continental oriental (humit) | continental central (subhumit) | continental occidental (sec) | prelitoral nord | prelitoral central | litoral nord | litoral central | litoral sud | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitjana Prec. Anual (L/m2) | 985 | 845 | 557 | 735 | 656 | 454 | 905 | 648 | 676 | 607 | 541 |
| Any més plujós | 1982 | 1960 | 1960 | 1996 | 1971 | 1960 | 1977 | 1971 | 1971 | 1971 | 1969 |
| Prec. anual (L/m2) | 1432.1 | 1353.2 | 879.6 | 1128.4 | 528.7 | 669.0 | 1598.9 | 1108.2 | 1282.7 | 1092.6 | 874.9 |
| Any més sec | 2016 | 1982 | 2004 | 2015 | 2015 | 2006 | 1950 | 2015 | 1952 | 2015 | 2017 |
| Prec. anual (L/m2) | 686.2 | 569.8 | 370.9 | 496.8 | 184.2 | 253.2 | 575.7 | 391.4 | 325.1 | 360.8 | 300.4 |
| Tmax (°C) | 15.1 | 17.8 | 20 | 18.7 | 17.1 | 20.6 | 15.7 | 20.4 | 20.9 | 19.5 | 21.2 |
| Tmin (°C) | 4.0 | 2.7 | 5.4 | 5.8 | 7.5 | 8.2 | 5.5 | 8.1 | 8.8 | 12 | 10.4 |
| Tavg (°C) | 9.6 | 10.3 | 12.7 | 12.3 | 12.4 | 14.4 | 10.6 | 14.3 | 14.8 | 15.8 | 15.8 |
| Incr. Tmax (°C) | 2.1 | 2.5 | 1.9 | 1.9 | 2 | 1.8 | 1.9 | 2 | 2.3 | 2.2 | 2.25 |
| Incr. Tmin (°C) | 1.25 | 2 | 1.5 | 0.4 | 1.4 | 0.9 | 1.3 | 1.2 | 1.1 | 1.5 | 0.25 |
| Incr. Ampl. (°C) | 0.6 | 1.5 | 0.5 | 1.3 | 0.4 | 0.7 | 0.95 | 0.8 | 1.2 | 0.7 | 0.9 |